LA PROTECCIÓ DEL LITORAL CATALÀ COM A ESTRATÈGIA D'UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE.

El litoral català és un dels més saturats d'Espanya i probablement d'Europa, amb una densitat lineal de 10.344 habitants per km. de costa (Espanya en comparació té una densitat lineal de 4.850 hab./km.). A més, aquesta variable continua creixent mentre als altres països europeus sol tenir una tendència a la baixa des de 1975.

L'últim cens de la població resident en municipis litorals posa en evidència que el 6.3% del territori català suporta el 48% de la població en temporada baixa. Això significa una densitat de 1.432 hab. per km2 amb dades de 1991 en temporada baixa. Densitat que supera els 2.500 hab. per km2 en temporada alta.

D'altra banda, si no es consideren el Cap de Creus i el Delta de l'Ebre, es pot afirmar que entre el 80% i el 85% de la costa catalana està urbanitzat. La resta del litoral mediterrani espanyol pateix cotes similars d'ocupació.

El litoral és, sense cap dubte, una de les àrees més problemàtiques del territori i de les que requereixen una atenció més urgent, al tractar-se d'una franja molt estreta on es concentren recursos molt valuosos, però a la vegada molt fràgils i vulnerables des del punt de vista ecològic.

Aquesta ocupació desordenada i especulativa del territori empitjora la vida dels residents i crea una infinitat de disfuncions. El turisme és, per bona part dels municipis del litoral, la principal font de recursos que es posa en perill per la degradació, a vegades irreparable, de l'entorn, destruint el que constitueix l'autèntica gallina dels ous d'or d'aquestes zones.

El paisatge litoral s'està fent banal pel fet d'establir un model d'assentament de macrociutat lineal que s'estén al llarg de la franja costanera, aixecant barreres de ciment entre l'interior i el mar.

Avui, l'espai litoral lliure, encara que no tingui especials valors naturals, s'ha transformat en un territori de gran valor econòmic i social, ja que és un bé escàs.

Els espais litorals d'interès natural i paisatgístic que encara resten no sempre estan protegits amb l'eficàcia necessària per garantir la seva preservació.

El litoral pels seus valors paisatgístics, ecològics i culturals, és un recurs valuós que transcendeix els interessos purament locals i es converteix en patrimoni del país. És per això que la seva protecció és responsabilitat de totes les administracions, institucions i de cada un dels habitants d'aquest territori.

EL LITORAL POC CONEGUT

1.- S'ha constatat la manca d'un coneixement global del litoral. Els estudis existents són parcials i insuficients. S'ha de realitzar un estudi general del litoral per aconseguir un coneixement real de la problemàtica litoral, de les afectacions més importants i dels espais de major valor ecològic, per realitzar propostes de protecció i d'ús social de la costa.

2.- És urgent la realització d'un Inventari dels Espais Naturals del Litoral, de major valor ecològic, terrestres i marítims, per la seva real i eficaç protecció. S'ha d'incloure una relació de les zones més vulnerables en funció dels seus ecosistemes o de les pressions externes.

3.- S'haurien de fixar indicadors biològics, de fauna i vegetació, i geològics, per tal de fixar la qualitat ambiental de les platges o costes rocoses.

OBJECTIUS BÀSICS PER A LA PROTECCIÓ

4.- La protecció cal fer-la des del coneixement del territori i de la seva evolució.

Els objectius més importants per a la protecció del litoral han de ser:

- Frenar el Procés d'Ocupació.

- Propiciar la Restauració dels Ecosistemes.

- Revalorar el paisatge.

- Declarar zones de protecció especial.

- Impulsar models de desenvolupament sostenible.

CAL UN PLANEJAMENT AMBIENTAL GLOBAL DEL LITORAL

5.- Es constata la manca d'un model de gestió que integri l'ordenació del territori amb la protecció dels espais no urbanitzats. Cal afegir, però, que la Planificació no és suficient per si sola per garantir la Protecció.

6.- Cal posar fre a l'ocupació urbanística del litoral. Evitar que es tanqui el mur de ciment que va des de Portbou fins a Alcanar. Cal obrir l'espai litoral. S'han de salvar els darrers espais lliures amb especial atenció els més amenaçats, com són la Platja de Castell (Palamós), Fanals (Lloret de Mar), Passeig Marítim (St. Pere Pescador), Port a Port Lligat (Cadaqués), Camp de Golf (Port de la Selva), Urbanització de Punta de la Mora (Tarragona), Urbanització de Platja de la Marquesa (Deltebre)...

7.- La protecció no ha de ser com fins ara a la defensiva, sinó que cal passar a l'ofensiva", aplicant models de gestió que possibilitin un desenvolupament sostenible i equilibrat.

8.- S'han de revisar els Plans d'Ordenació Urbana per contenir i reduir el sòl urbanitzable expectant. El creixement urbanístic dels municipis litorals s'ha de fer preferentment cap a l'interior. No a l'ocupació lineal del litoral. No a la creació de nous nuclis habitats a la primera línia de mar.

ES PROPOSA LA CREACIÓ D'UN PARC NATURAL DE L'EMPORDÀ

9.- Aquest Parc ha d'anar des del Massís de l'Albera fins al Montgrí/Medes, passant pel Cap de Creus.

El Massís de l'Albera, la Serra de Rodes, el Cap de Creus i el Montgrí, conjuntament amb les zones litorals del Cap de Creus, Aiguamolls de l'Alt i Baix Empordà, l'Antic Estany de Bellcaire i les Costes de Montgrí, integrant el Parc Arqueològic d'Empúries i les dunes litorals..., tot plegat hauria de constituir el Gran Parc Natural de l'Empordà.

PER UN PLA TERRITORIAL PARCIAL DEL LITORAL

10.- Els tècnics han valorat negativament el Pla Territorial General de Catalunya, presentat a la informació pública perquè reprodueix a l'interior el mateix model de creixement urbanístic del litoral. Proposem la necessitat de redactar un Pla Territorial Parcial del Litoral, que contempli la preservació de les àrees de més valors i requalifiqui el sòl urbanitzable no ocupat.

APLICACIÓ I MODIFICACIÓ DE LA LLEI DE COSTES

11.- Convé desenvolupar completament la Llei de Costes pel que fa a la protecció del domini públic marítim-terrestre, neteja d'ocupacions il·legals, regenerar zones degradades i impedir noves ocupacions. Es constata la necessitat de modificar la llei de Costes, pel que fa a l'ampliació dels nivells de protecció per incloure les franges del litoral a protegir, establint plans parcials del Litoral (zona de 5 km.) i la protecció dels Fons Marins.

12.- S'han de valorar els costos mediambientals de les actuacions realitzades en el Litoral. La recuperació de platges hauria de comptar amb el corresponent estudi d'impacte ambiental, i dels estudis de seguiment de l'evolució dels ecosistemes afectats per les extraccions.

13.- Cal una Moratòria de Construcció de Ports esportius fins a la revisió del Pla de Ports de Catalunya.

14.- Els Passeigs Marítims s'han de limitar a zones molt específiques, que haurien de coincidir amb les zones urbanitzades. Els accessos i carreteres del litoral haurien de comptar amb el corresponent estudi d'impacte ambiental i en cap cas haurien de servir per fer noves ocupacions del litoral.

15.- Cal posar especial atenció a conservar i regenerar les zones d'aiguamolls litorals. No ens podem permetre la pèrdua de cap zona per petita que sigui. Especial atenció mereixen els Aiguamolls del Baix Empordà, Deltes de la Tordera i del Llobregat, Zones Humides de la costa tarragonina i Delta de l'Ebre.

16.- El turisme de litoral no es promociona amb ports esportius, camps de golf i urbanitzacions, sinó amb un entorn de qualitat ambiental on tinguin un paper rellevant els espais protegits.

17.- És necessari prendre mesures per frenar la regressió del Delta de l'Ebre. Aquest és un greu problema que encara no ha rebut la resposta adequada per part de les administracions.

CREACIÓ D'UN FONS DE PROTECCIÓ DEL LITORAL

18.- Una de les experiències més útils i eficaces per salvaguardar els espais litorals més ben conservats és mitjançant l'adquisició pública o privada del sòl, per tal de destinar-lo a la protecció, compatible amb un ús públic. Cal tenir en compte les experiències positives del "Natural Trust" (Gran Bretanya) i la del "Conservatoire du Litoral" (França).

19.- S'anuncia la creació d'un Fons de Protecció del Litoral amb l'objectiu de comprar i gestionar espais del litoral de gran valor natural que es trobin sota amenaça de ser urbanitzats. El Fons ha de ser un instrument perquè aquests espais tornin a ser un recurs natural i social per al gaudiment de la gent i que permeti una sensibilització i una educació ambiental eficaces.

20.- Es fa una Crida a la Participació de tots: persones, administració, associacions, institucions, etc. El Fons vol ser una eina per oferir canals de participació en la informació, estudi i gestió dels espais naturals, integrant-los en el conjunt del territori.

El Fòrum de la Mediterrània serà l'eina de debat continuat en aquest marc i s'editarà un full informatiu obert a totes les iniciatives, experiències, etc. Cal establir un sistema d'alertes ràpides i un marc global de coordinació entre tots els qui treballen per protegir el Litoral.